JUAN PONS EL MITO

Juan Pons és reconegut mundialment com un dels principals barítons dramàtics del nostre temps. Va néixer a Ciutadella (Menorca) estudiant al Col·legi dels Salesians de la ciutat. Va guanyar l'atenció mundial el desembre de 1980 quan va obrir la temporada de la Scala de Milà en el paper protagonista de Falstaff en la producció de Giorgio Strehler, sota la direcció de Lorin Maazel. Tornà a la Scala un mes més tard per fer el seu debut -igualment aclamat- com a Tonio en la producció d'I Pagliacci de Franco Zeffirelli. Des d'aleshores canta regularment a la Scala, havent interpretat obres com Tosca, La Traviata, La Fanciulla del West, Gianni Schicchi, Cavalleria Rusticana, etc.

Al llarg de la seva carrera, Juan Pons ha cantat regularment en les més prestigioses companyies d'òpera del món, incloent-hi l'Òpera Estatal de Viena, el Royal Opera House a Londres, l'Òpera de la Bastilla a París, l'Òpera Estatal de Baviera a Múnich, Hamburg i Zúrich, el Gran Teatre del Liceu a Barcelona, el Teatro de la Zarzuela a Madrid, el Teatro Real de Madrid, les Òperes de Roma i Florència, La Fenice a Venècia, el Teatro Comunale a Bolonya, el Teatro Regio a Parma, l'Arena de Verona, les Termes de Caracalla, etc.

Va fer el seu debut al Metropolitan de Nova York el 1983 amb Il Trovatore i des d'aleshores apareix regularment en la seva programació, havent interpretat Rigoletto, Un ballo in maschera -dirigit per James Levine-, La Traviata, Aida, I Pagliacci, Madame Butterfly i Lucia di Lammermoor entre d'altres. Cantó amb Plácido Domingo i Luciano Pavarotti en l'obertura de la Temporada 1994/95 del Metropolitan. A més dels seus premiers a Il Tabarro i I Pagliacci en la temporada 1994/95 va cantar també Rigoletto, Tosca i La Traviata i és un dels pocs cantants que no han faltat en la programació del MET des del seu debut el 1983.

A Estats Units ha cantat també a Chicago, Dallas, Washington D.C., San Diego i San Francisco.

El 1992 va aparèixer igualment com a convidat especial en la Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona, un esdeveniment que va ser transmès en directe per la televisió a una audiència internacional estimada en mil milions de persones. Aquell mateix any va participar en l'Expo de Sevilla.

El 1993 debuta al Teatro Colón de Buenos Aires amb Tosca de Puccini, torna el 1997 per a un recital al costat de June Anderson i el 2011 per a Il Tabarro i Gianni Schicchi.

El gener del 2010 participà en la gala d'homenatge pel 70 aniversari de Plácido Domingo, al Teatro Real de Madrid, interpretant fragments d'Otelo i Falstaff. El juliol del 2012 es va acomiadar definitivament del Gran Teatre del Liceu de Barcelona interpretant el rol d'Amonasro de l'òpera Aída de Verdi. Va posar fi a la seva carrera de cantant d'òpera escenificada sobre un escenari , participant en el rol de " Sharpless " de l'òpera " Madame Butterfly " de Giacomo Puccini el 26 de maig de 2013 al teatre d'òpera més antic d'Espanya, el Teatre Principal de Mahón.

El Teatre del Liceu de Barcelona, on va començar la seva carrera el 1970, li va fer un homenatge a la seva trajectòria professional el 2014. Va tornar temporalment als escenaris el 2015 per interpretar el paper de Scarpia al costat de l'italià Ambrogio Maestri en la representació de la Tosca. Aquesta producció va ser una col·laboració entre el Teatre del Liceu de Barcelona i del Teatre Maestranza. Va poder veure's als escenaris a Sevilla els dies 29 de maig, 1,4,7,10 i 13 de juny d'aquell any.

L'any 2014 ha estat guardonat, conjuntament amb el Teatre Principal de Maó, amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts pel Govern espanyol.

Juan-pons-premsa-02

"Escolta alguns dels moments més importants de Juan Pons"

Segueix